EL PUENTE

NOSALTRES

Presentar-nos, és parlar de Trobada, d'un camí recorregut i de molt per descobrir. Caminar continua sent l'eix central de les nostres vides.

Ens vam conèixer al setembre de 2015 durant la nostra formació de Bioenergètica a Barcelona, on va haver-hi afinitat i empatia des del primer instant.


En aquests anys de formació, moltes estructures i creences van caure. 


T'adones del necessari que és el suport humà i la importància de sentir-se acompanyat i sostingut en moments difícils. Els companys de formació són indispensables, es transformen en vincles sòlids, comença a crear-se una unió especial que, d'alguna manera, serà després la inspiració d'aquest projecte: el pont començava a idear-se.

Amb la Bioenergètica hem vam aprendre a valorar el cos com un espai “integral”en què el físic, el mental i l'emocional van de la mà i no són dimensions separades.
Vam aprendre a respirar, a prendre temps, a escoltar el silenci i els missatges “invisibles“ que la vida ens mostra.

Vam aprendre que tornar al cos és tornar a casa. 

Vam aprendre que el cos és l'eina bàsica per a transitar aquesta vida, i que és necessari estar sa i cabal per a poder fer front, cada dia, a les situacions que la vida ens manifesta. La vida real, la de cada dia. Aquella que ens repta i ens convida a assoliments i metes constantment.

Un dia, casualment, vam ser juntes a fer un tràmit en una oficina. El malestar que es respirava en aquell ambient va despertar la nostra empatia. Ens vam adonar, i tal vegada sentim amb molta força, la necessitat de transmetre i compartir allò que nosaltres mateixes estàvem vivint i aprenent.


De quina manera poder ajudar i aportar a la nostra societat, perquè el dia a dia de les persones i espais de treball, no anés tan insuportable?

Moltes preguntes van néixer i comencem a donar-li tornades a aquesta qüestió valorant tot l'experimentat amb la  bioenègetica. 
.
Apareixien a poc a poc les respostes…
El Pont començava a gestar-se.

Va sorgir la idea de portar la nostra experiència a aquells llocs on les persones passen la major part el temps: el lloc de treball… Moltes són les persones que en sortir de la seva jornada laboral no poden permetre's, per horaris o economia, dedicar una hora al seu cos, a prendre espai, a sentir, a respirar.

Pensem… per què no incloure-ho dins d'una proposta laboral?

Reflexionem per uns moments sobre qui voldria quedar-se a casa si el lloc on treballa es trobi  a gust, com una part més de la seva vida, si els seus companys no fossin simples coneguts amb qui competir constantment sinó persones amb qui comptar i a qui demanar sustentació i suport en moments determinats…

Aquesta i moltes reflexions més van anar donant forma a aquest projecte que acabaria dient-se
EL PONT

Pont com a connexió entre éssers humans.
Pont com poder i força de vincles.
Pont com allò que som capaços de construir per a traspassar obstacles.
Pont com a temps i espai per a transitar d'un estat a un altre.

PONT COM A UNIÓ I COOPERACIÓ DE L'HUMÀ

Aquest és el propòsit i la proposta que oferim tant al món empresarial com en l'àmbit educatiu.

Amb molt d'afecte 

Sabina & Mercedes

 

MERCEDES CARICCHIO AIBAR

Nascuda a Barcelona en 1972. Llicenciada en Antropologia Social i cultural. Dedicada des de fa més de vint anys a la docència amb adolescents en un context de marginalitat i exclusió social. 


Estar permanentment en contacte amb adolescents m'ha ajudat a tenir una capacitat de renovació contínua, flexibilitat , creativitat, empatia cap a l'altre, aprendre a mirar i a escoltar sense judici a les persones que cada dia tens al davant,  per a poder acompanyar-les en el seu creixement personal i integral en totes les dimensions de l'ésser.


Treballar en una escola et fa valorar la importància del treball en equip, de comunitat, de tenir uns valors i objectius comuns que impulsin al desenvolupament integral de les persones.


És des d'aquest lloc i sumand el ser mare de tres nenes, fa ja un temps, vaig començar en una cerca més profunda de creixement personal, d'una escolta conscient del meu cos, on poder reconèixer-me en tots els aspectes de la meva vida i poder reconèixer a l'altre. En aquesta cerca vaig entrar en contacte amb diferents disciplines en les quals m'he anat formant (reiki, diksha, mindfullness, iniciació al xamanisme i bioenergètica no dual del ser) i amb moltes persones que m'han ajudat al reconeixement de les emocions com a part essencial de l'Ésser i a la trobada amb el meu cos com el vehicle de presentació que tenim en aquesta vida davant un mateix i davant els altres. És des d'aquest espai de trobada que em puc compartir i acompanyar a altres persones en el seu procés de cerca personal  i de caminar.

SABINA SALTALAMACCHIA

 

Nascuda a Roma fa 47 anys, els meus estudis em van dur a treballar en diversos llocs del món

amb diferents empreses, en el sector de comunicació i venda.

Això em va permetre aprendre a treballar en equip, conèixer diferents cultures i maneres de viure

i alhora, sentir  la sensació de pressió productiva que es respira en aquests àmbits.

En el 2001 la vida em va portar a Barcelona i va ser aquí on vaig reconèixer la importància de l'espai-temps tan poc valorat en l'actualitat, en l'àmbit laboral. Al ser mare, encara més, va arribar la necessitat de poder parar un temps i es quan vaig comencar un aprenentatge d’ un camí interior, de cerca i reconeixement com ser.

La meva formació com a *kinesiologa i terapeuta corporal , *Bioenergetica em permet,avui en dia,

facilitar sessions grupals i individuals en diferents espais a Barcelona,Roma i Càller, on ofereixo el meu mestratge com a acompanyant terapèutica en processos vitals humans.